Pèplum, el gènere cinematogràfic

Segons el diccionari: Péplum. (del llatí peplum, peplo, espècie de túnica sense mànigues molt popular en aquests tipus de films). m.Cinem. Película ambientada a l'antiguitat clàsica.


Es un gènere cinematogràfic amb arguments i trames basades a l'antiguitat, a la història d'aquesta i als seus mites. Dins aquest gènere podem classificar temes relacionats amb el classicisme i de la antiguitat, incloent-hi l'Antic Testament i els inicis del cristianisme. Ja des de el naixement del cinema, aquest gènere ha estat ven present, amb grans superproduccions americanes com les primeres versions de 'Ben Hur' (1907, de Sidney Olcott i 1925, de Fred Niblo) i el gran clàssic 'Intolerància' (1916, de David Wark Griffith) fins els clàssics més moderns 'La túnica Sagrada' (1953, de Henry Koster), 'Els 10 manaments' (1956, de Cecil B. De Mille), 'Ben Hur' (1959, de William Wyler), 'Espartac' (1962, de Stanley Kubrik) i 'Cleopatra' (1963, de Joseph Mankiewicz).



Obres tant famoses com 'Quo vadis?' (1951, de Mervyn Leroy) i 'Els últims dies de Pompeia' (1960, de Mario Bonnard) han donat materia per nombroses adaptacions per a tots els gustos.

Es podria dir que el naixement d'aquest gènere pot datar-se l'any 1914 amb el majestuós film 'Cabiria' de Giovanni Pastore, on Maciste va fer aparició a la gran pantalla, causant gran sensació. Tot i les grans superproduccions nordamericanes i d'altres païssos europeus, el gènere es va fer fort clarament als estudis italians, on van desenvolupar els seus propis còdis a finals de la década dels '50s. El mot pèplum fóu introduit al món cinèfil per la crítica francesa durant els '60s, definint el gènere com a producció popular dels anys de post-guerra, on el piitjor cinema s'ajunta amb el millor; el péplum va utilitzar sovint, actors i realitzadors no italians com Jacques Tourneur i es va dividir en péplum históric (Troya, Marató, Cartago, Neró, Cleopatra, Fabiola, entre d'altres temes) i el pèplum mitol·lògic amb Hércules, Maciste, Ursus com a estandarts. El gènere va tenir els seus especialistes concrets com Domenico Paolella o Vittorio Corrafavi, inclús Sergio Leone als seus inicis.


L'any 1958 es va estrenar 'Hércules', de Pietro Francisci, protagonitzada per l'ex Míster Univers Steve Reeves. Aquesta cinta recull els elements més característics del pèplum com poden ser: les poques exactituds històriques o mitol·lògiques, el seu protagonista es un heroi musculós encarregat de defensar als més dèbils, denominat irònicament 'muscleman epic' per la crítica americana. En algunes ocasions com per exemple a les cintes 'Salomón i la reina de Saba' (1959, de King Vidor), es va arrivar a la més absoluta impresició històrica, en favor de l'efecte dramàtic pur.

Les últimes décades del segle XX, va resorgir el gènere, en part, gràcies a les diferents sèries de Tv que van aparèixer com per exemple 'Jo, Claudi' (1976, de Jack Pullman, per la BBC) i 'Jesús de Natzaret' (1978, de Franco Zeffirelli). Molt més recents són les sèries televisives 'Xena' o 'Hércules'. També per la gran pantalla s'han produit films d'animació com 'Hércules' de Disney (1997) o 'El Príncep d'Egipte' (1998) de Dreamworks. Així mateix, l'any 2000 va aparèixer la película 'Gladiator' de Ridley Scott i poc després 'Troya' (2004, de Wolfgang Petersen) i 'Alexandre el Gran' (2004, de Oliver Stone)
Es un gènere cinematogràfic amb arguments i trames basades a l'antiguitat, a la història d'aquesta i als seus mites. Dins aquest gènere podem classificar temes relacionats amb el classicisme i de la antiguitat, incloent-hi l'Antic Testament i els inicis del cristianisme. Ja des de el naixement del cinema, aquest gènere ha estat ven present, amb grans superproduccions americanes com les primeres versions de 'Ben Hur' (1907, de Sidney Olcott i 1925, de Fred Niblo) i el gran clàssic 'Intolerància' (1916, de David Wark Griffith) fins els clàssics més moderns 'La túnica Sagrada' (1953, de Henry Koster), 'Els 10 manaments' (1956, de Cecil B. De Mille), 'Ben Hur' (1959, de William Wyler), 'Espartac' (1962, de Stanley Kubrik) i 'Cleopatra' (1963, de Joseph Mankiewicz).

Obres tant famoses com 'Quo vadis?' (1951, de Mervyn Leroy) i 'Els últims dies de Pompeia' (1960, de Mario Bonnard) han donat materia per nombroses adaptacions per a tots els gustos.

Es podria dir que el naixement d'aquest gènere pot datar-se l'any 1914 amb el majestuós film 'Cabiria' de Giovanni Pastore, on Maciste va fer aparició a la gran pantalla, causant gran sensació. Tot i les grans superproduccions nordamericanes i d'altres païssos europeus, el gènere es va fer fort clarament als estudis italians, on van desenvolupar els seus propis còdis a finals de la década dels '50s. El mot pèplum fóu introduit al món cinèfil per la crítica francesa durant els '60s, definint el gènere com a producció popular dels anys de post-guerra, on el piitjor cinema s'ajunta amb el millor; el péplum va utilitzar sovint, actors i realitzadors no italians com Jacques Tourneur i es va dividir en péplum históric (Troya, Marató, Cartago, Neró, Cleopatra, Fabiola, entre d'altres temes) i el pèplum mitol·lògic amb Hércules, Maciste, Ursus com a estandarts. El gènere va tenir els seus especialistes concrets com Domenico Paolella o Vittorio Corrafavi, inclús Sergio Leone als seus inicis.

L'any 1958 es va estrenar 'Hércules', de Pietro Francisci, protagonitzada per l'ex Míster Univers Steve Reeves. Aquesta cinta recull els elements més característics del pèplum com poden ser: les poques exactituds històriques o mitol·lògiques, el seu protagonista es un heroi musculós encarregat de defensar als més dèbils, denominat irònicament 'muscleman epic' per la crítica americana. En algunes ocasions com per exemple a les cintes 'Salomón i la reina de Saba' (1959, de King Vidor), es va arrivar a la més absoluta impresició històrica, en favor de l'efecte dramàtic pur.

Les últimes décades del segle XX, va resorgir el gènere, en part, gràcies a les diferents sèries de Tv que van aparèixer com per exemple 'Jo, Claudi' (1976, de Jack Pullman, per la BBC) i 'Jesús de Natzaret' (1978, de Franco Zeffirelli). Molt més recents són les sèries televisives 'Xena' o 'Hércules'. També per la gran pantalla s'han produit films d'animació com 'Hércules' de Disney (1997) o 'El Príncep d'Egipte' (1998) de Dreamworks. Així mateix, l'any 2000 va aparèixer la película 'Gladiator' de Ridley Scott i poc després 'Troya' (2004, de Wolfgang Petersen) i 'Alexandre el Gran' (2004, de Oliver Stone)